Amanida de mongeta verda, sardinetes i nectarina

Santornem-hi! Després de molt de temps amb el blog oblidat intento tornar-m'hi a posar, de fet he obert un instagram per poder publicar més sovint cosetes ràpides. Però vaig al lío, que ve la calor i per tant és moment d'amanidetes i barreges fresquetes de coses, com aquesta amanida, que pot semblar una mica rara però que és un puntasso i si teniu les mongetes ja fetes guardades a la nevera, es munta amb uns segons!

INGREDIENTS (per a un plat únic o per compartir dues persones)

de l'amanida:

• un bon grapat de mongetes verdes
• mitja nectarina
• 8 sardinetes en oli d'oliva
• pipes de girasol

de la vinagreta:

• un quart de ceba morada 
• mostassa antiga de Dijon
• vinagre de Mòdena
• oli d’oliva
• sal i pebre

PROCEDIMENT

1. La clau és tenir les mongetes fetes (al vapor o bullides al punt) guardades a la nevera, perquè així l'amanida es fa amb uns segons i sobretot perquè així està fresqueta (si les feu al moment passeu les mongetes per aigua freda abundant perquè refredin).
2. Comenceu fent la vinagreta, tallant la ceba a juliana molt fineta, submergint-la en el vinagre de mòdena, la sal, l'oli i el pebre. Deixeu macerar mentre feu l'amanida. De fet, si teniu temps feu la vinagreta una estona abans, estarà molt més bona i la ceba perdrà la fortor.
3. Escorreu les sardines i talleu la nectarina a daus petits. 
4. Serviu les mongetes amb les sardines, els daus de nectarina, les pipes i la vinagreta.

Coca de Sant Joan

Falten pocs dies per Sant Joan i els forns ja anuncien per tot arreu l'arribada de les coques de la revetlla, però què tal si us dic que no és tan difícil fer-les a casa (i apuntar-se un tanto important)?

 

Doncs això, que difícils de fer no són, però requereixen temps, això sí. Abans de res, us recordo que podeu recuperar la recepta de la coca de llardons, que també es menja a moltes taules durant la nit més curta de l'any i que és la coca més fàcil del món de fer i que és impossible que us quedi malament.

La recepta de la coca que us poso a continuació serveix per a la coca de crema, de fruita confitada, o de crema amb fruita confitada. Si la carregueu més o menys ja és cosa vostra, però la base és sempre la mateixa, una massa de brioix, pintada amb ou i sucre per sobre. 

Quan llegiu els ingredients veureu que hi poso els de la "massa mare", la massa mare és una massa que es fa abans (el dia abans a poder ser o com a mínim unes quantes hores abans), i que el que fa és accelerar el procés de fermentació de les coques (allò que "pugen" o s'inflen, sí?). Sembla una parida però feu-ho perquè tot plegat queda bastant més bé amb aquesta parida que, per cert, té una textura de moc i una olor un pèl peculiars. Ah, i veureu que la recepta és feta amb farina de força, que porta més gluten que la normal, així que ull els que us costa pair-lo.

Les mesures que us proposo són per dues senyorasses coques, les d'un Sant Joan com cal! Jo prefereixo separar la coca de crema (que m'encanta) de la de fruita confitada que la cedeixo sense massa problemes. Si voleu fer coques més moderades o una sola coca només cal que ajusteu les proporcions. Allà va!

INGREDIENTS

Per a la massa mare:

200gr farina de força

200ml llet

50gr llevat de forner (demaneu-li al vostre forner de capçalera)

Per a la massa de brioix

750gr farina de força (segurament n'haureu d'afegir més)

250gr sucre

100ml llet 

160gr mantega

4ous

Un pessic de sal

Per a la crema pastissera (de les dues coques, podeu fer-ne menys si només en farciu una)

1litre llet

6 ous

250gr sucre

80gr midó

La pell d'una llimona

Una branca de canyella

1 culleradeta d'essència de vainilla

A més

1 ou batut per pintar

Sucre per espolsar

Farina per amassar

Fruita confitada

Pinyons

PROCEDIMENT

1. El dia abans, o com a mínim el matí abans de fer les coques, heu de fer la massa mare. Per fer-ho poseu en un bol la farina, el llevat esmicolat, i la llet tèbia perquè dissolgui el llevat. Remeneu, i quan la pasta sigui homogènia, deixeu reposar en un bol cobert amb paper film (que toqui la massa), a la nevera.
2. Si feu la coca de crema, feu la crema el dia abans també, així la tindreu ja preparada i amb consistència per treballar-la. La crema que faig servir per les coques, la faig un pel més consistent que la de Sant Josep, i a més hi afegeixo una mica d'essència de vainilla. Per fer-la dissoleu en un bol el midó amb un raig de llet i un cop fet, barregeu-hi els rovells batuts. Per altra banda, en un cassó escalfeu la resta de la llet amb la canyella, la llimona i la vainilla, i quan arrenqui el bull retireu. Espereu que la llet sigui tèbia(perquè no qual i els ous) i col·leu-la sobre la barreja dels ous. Poseu-ho tot al forn sense parar de remenar i retireu-ho quan comenci a bullir
3. Per fer la massa de les coques, barregeu la farina amb el sucre, la llet, els ous i la massa mare. Amasseu i aneu afegint la mantega a temperatura ambient
4. Un cop tingueu la massa feta, toca amassar fins que la massa gairebé no s'enganxi. Podeu afegir-hi un pèl més de farina si va passant l'estona i la massa encara és una mica moc enganxós però penseu que aquesta massa ja ho és una mica d'enganxosa
5. Deixeu reposar la massa tapada mínim una hora (veureu que aquella boleta de massa s'ha convertit en un bolot desproporcionat). Talleu en porcions i feu-ne coques amb les mans o amb el corró. Deixeu reposar mínim mitja hora perquè pugi
6. És el moment de pintar les coques amb l'ou batut i amb la crema i/o la fruita, els pinyons, i el sucre per sobre. Feu-les maques que la nit de Sant Joan és màgica :)
7. Poseu-les al forn uns 25-30 min, a 180 graus. Deixeu refredar i... Voilà! Ja sou els cracks de la revetlla.

Tireu molts molts molts petards, brindeu molt, i vacileu molt amb les vostres coques!

El pastís de la Matilda (sacher)

Avui hem celebrat l'aniversari de la meva mare, últimament vaig de cul i ahir vaig haver d'improvitzar alguna cosa. I la xocolata mai falla, o com a mínim mai falla a casa meva... Així doncs, xocolata a tope! I el resultat ha estat un Sacher que sembla el pastís que engoleix el personatge d'en Bruce a la novel·la Matilda de Roald Dahl (us poso un vídeo de la peli al final, que m'entendreu!)

 Vaig al grà!

INGREDIENTS:

Pel pastís

• 125gr farina
• 110gr mantega
• 110gr sucre llustre
• 100gr sucre morè
• 6 ous
• 150gr xocolata
• 2 cullerades de cacau en pols
• 3 culleradetes d'extracte de vainilla
• 1 sobre de llevat 

Per l'almívar

• 50ml d'aigua
• 3 cullerades sucre
• 2 cullerades de melmelada d'albercoc
• 1 culleradeta de mantega

Farcit

• 3 cullerades de melmelada d'albercoc

Per la cobertura

• 150gr xocolata
• 2 cullerades de mantega
• 100ml de nata (+30%mg)

PROCEDIMENT:

El pastís

1. Preescalfeu el forn a 170graus. I si la teniu a la nevera, traieu la mantega!
2. Separeu les clares dels rovells. Comenceu a muntar les clares a punt de neu i quan estiguin a mig muntar afegiu el sucre llustre. Acabeu de muntar i reserveu. 
3. Desfeu la xocolata al bany maria o al microones. 
4. Barregeu bé la mantega amb el sucre i afegiu-hi els rovells i l'extracte de vainilla i la xocolata desfeta
5. Tamiseu la farina, el llevat i el cacau. Aneu-los incorporant a la barreja.
6. Quan la barreja sigui homogènia incorporeu les clares en 3 o 4 tandes amb moviments envolvents
7. Poseu la barreja a un motlle untat i enfarinat,  i al forn!
8. Passats 30 minuts poseu un paper de plata a sobre el pastís per evitar que es cremi per sobre i deixeu-lo encara una 15-20 minuts més. Comproveu que ja està al punt amb un escuradents.
9. Deixeu refredar uns minuts i desenmotlleu.

L'almívar i el farcit

• Quan el pastís sigui fred del tot, obriu-lo per la meitat.
• Escalfeu l'aigua, quan bulli afegiu el sucre, la mantega i la melmelada. Deixeu reduir fins que sigui un almívar
• Deixeu refredar una mica l'almívar i "mulleu" les dues meitats interiors i la capa de dalt. D'aquesta manera, aconseguireu que el pastís sigui ben humidet
• Farciu el pastís amb melmelada abundant i tanqueu-lo perquè quedi d'una peça una altra vegada.

Cobertura

• Poseu a escalfar la nata, quan bulli afegiu-la en un bol on tingueu la xocolata trossejada i la mantega. Remeneu bé fins que tot quedi integrat, sense grumolls i ben lluent.
• Deixeu refredar uns minuts i, quan agafi una mica de consistència, cobriu tot el pastís.
• Abans de servir deixeu reposar el pastís per tal que el ganache agafi consistència del tot.

I a fer... Bruce! Bruce! Bruce! ;)

Amanida de formatge feta, meló i pernil amb vinagreta de mostassa i mel

Sé que una amanida que porta meló no fa massa pel mes d'octubre i que vaig una mica tard, però així aneu practicant per l'estiu que ve... (... .... ...).  A més, avui és 12 d'octubre (res a celebrar!✊) i alguna cosa havia de fer. La intensitat política d'aquests dies ha fet que hagi desatès una mica (o molt!) el blog, però aviat tornarà el fred i segurament és moment de tornar a la càrrega abans que arribin les properes eleccions.

També puc confessar que en realitat no és tan mala idea fer l'amanida que us proposo aquesta època, en primer lloc perquè uns dies fa calor i els altres comença a fer temperatura de tardor, i en segon lloc i la més important perquè és aquell mes en què encara hi ha meló al súper però a vegades no té gust de res. Com més gust tingui més bona serà l'amanida, evidentment! Però també és una bona opció per camuflar un meló d'aquells que "ni fu ni fa". 

INGREDIENTS (per unes 2 persones)

de l'amanida:

• fulles d'enciam o barreja d'enciams
• formatge feta (jo el compro natural a blocs i en poso uns dos dits)
• meló (uns dos talls)
• pernil salat (uns dos talls)
• barreja de pipes

de la vinagreta:

• ceba tendra (un quart o mitja depèn de la mida)
• mostassa de Dijon
• mel
• vinagre de Mòdena
• oli d’oliva
• sal i pebre

 PROCEDIMENT

1. Prepareu la vinagreta amb unes hores d’antelació a poder ser, per fer-ho talleu la ceba a dauets molt petits, poseu-les en un gotet amb el vinagre, l’oli, la sal i el pebre. Afegiu-hi també un parell de culleradetes de mostassa i de mel i deixeu-la macerar, la ceba perdrà la fortor amb el vinagre i deixarà un gustet molt guai. Sobretot no us passeu amb la sal! Penseu que l’amanida porta pernil salat (i les pipes depenent de quines compreu també, jo les poso sense sal) 
2. Renteu bé les fulles d’enciam i escorreu-les. Talleu-les petites i poseu-les en un bol.
3. Esmicoleu el formatge i afegiu-lo sobre l’enciam
4. Talleu el pernil salat petit, de forma que no calgui tallar-lo al menjar i incorporeu-lo a l’amanida
5. Talleu el meló a daus i afegiu-lo
6. Serviu l’amanida freda i no hi incorporeu la vinagreta fins just abans de servir-la.

Superfàcil i apte per dies de cada dia o per quedar bé en un dinaret de col·legues. Ja direu què tal!

Coca de llardons

Ahir per celebrar la revetlla vaig fer unes quantes coques. Vam fer el típic sopar on tothom porta una cosa i vaig atrevir-me a fer una coca de crema per primera vegada. Tota una aventura que va acabar amb un final feliç i molt dolcet, quan perfeccioni la recepta ja la penjaré! ;)

També vaig fer una coca de llardons per petició popular,  i quan vaig anar a comprar els llardons a la carnisseria, ahir al matí mateix, em va sorprendre que la carnissera al·lucinés que els comprés amb tanta calma (eren quarts d'onze del matí). "Que són per fer una coca? I la faràs ara? Ja et donarà temps?", em deia.  Total, que vaig acabar explicant-li a la senyora com es fa la coca perquè la fes al plegar de la feina. Perquè és super senzilla de fer i molt ràpida, MOLT!

INGREDIENTS (per una coca petita*)

• 1 làmina de pasta de full 
• 125gr de llardons
• 1 ou
• sucre al gust
• pinyons al gust

Si voleu fer la coca més gran, afegiu una altra làmina de pasta de full i feu servir doble quantitat de llardons. 

PROCEDIMENT

1. Trinxeu els llardons amb l'ajuda d'una picadora o amb un morter
2. Estireu la làmina de pasta de full, talleu-la per la meitat. Escampeu els llardons trinxats sobre una de les meitats i tapeu amb l'altra meitat.
3. Aixafeu i estireu la massa amb l'ajuda d'un corró. Plegueu la massa i repetiu l'operació fins que els llardons i la pasta de full quedin integrats. Doneu forma
4. Pinteu la coca amb un ou batut, repartiu els pinyons per sobre.
5. Cobriu la coca amb el sucre, sigueu molt generosos!
6. Poseu la coca al forn (prèviament escalfat) uns 5 minuts a 200 graus, i tot seguit baixeu la temperatura a 180 graus. Traieu-la quan estigui dauradeta, uns 20 minuts aproximadament. 

Veieu! És rapidíssima de fer! :)

Pastís de formatge rústic

Ara feia molts dies que no podia escriure. Fins a finals de maig vaig a tope i no tinc massa temps per fer res, però perquè la sequera no sigui tan greu, us escric una recepta d'aquestes que es fan amb un moment. Un clàssic entre els clàssics que es pot fer en qualsevol moment. Es tracta d'un pastís de formatge que es pot fer a la velocitat de la llum perquè només cal barrejar els ingredients i posar-ho tot al forn. No s'ha de fer ni tan sols una base. Queda amb una consistència toveta però compacte, i acompanyat amb melmelada de gerds, com l'he fet jo, és addictiu. És un bon pastís per portar amunt i avall si aneu a un dinar o a un sopar, perquè no ha d'estar a la nevera i no hi ha res que es desfaci fàcilment, així que suporta bé els trajectes. Espero que us animeu a fer-lo!

INGREDIENTS:

• 100gr de farina
• 150gr sucre
• 2 iogurts naturals o desnatats
• 250gr de mascarpone 
• 1/2 sobre de llevat
• 3 ous
• Melmelada de gerds
• Un rajolí d'aigua

PROCEDIMENT:

1. Preescalfeu el forn
2. Barregeu els ous amb el sucre
3. Afegiu la farina (millor si la tamiseu abans) i el llevat a poc a poc mentre aneu barrejant
4. Afegiu el formatge cremós i els iogurts i continueu barrejant fins que quedi un tot homogeni
5. Poseu la barreja dins un motlle (unteu-lo amb mantega prèviament!) i poseu-ho tot al forn a 160 graus uns 40 minuts. Veureu que el pastís puja, i quan el traieu del forn baixa de cop, per això queda aquesta forma tan característica més alt de les vores i arrugadet. 
6. Deixeu refredar el pastís uns minuts i traieu del motlle
7. Mentre refreda poseu 3 cullerades generoses aproximadament de melmelada de gerds en un cassó al foc juntament amb un rajolí d'aigua. Quan la melmelada s'hagi desfet i sigui completament líquida aboqueu-la al centre del pastís (a la zona enfonsada). Deixeu refredar fins que la melmelada torni a quallar. 

Galetes Oreo (...o galetes de xocolata farcides de crema de vainilla)

Seré sincera. La recepta d'aquestes galetes la vaig fer totalment a ull, i va sortir-me bé de casualitat.  La primera intenció era fer galetes de xocolata, i quan van sortir del forn i les vaig provar vaig pensar "això té gust d'Oreo". Així que vaig decidir-me a farcir-les i van convertir-se en un dels "hits" del meu repertori, fent la competència (deslleial) a les galetes Príncipe. Així és la vida de mercat.

Deixant de banda les bromes barates sobre el capitalisme, aquestes galetes, com us podeu suposar no són ben bé iguals que les comercials. La galeta és un pèl més gruixuda, tot i que si voleu, la podeu fer més fina (a mi ja m'agrada així) i el farcit és un pèl més flonjo. Com podeu veure les galetes són més marronoses, i no tan negres. Si us fa gràcia aconseguir-les negres, només cal que afegiu una mica de colorant negre a la massa de galetes. A més també li podeu fer el gravat característic de les Oreo amb els estampadors que s'estan posant de moda a les botigues de rebosteria. Una cosa bona d'aquesta versió és que no té llet així que provoca mal de panxes (ull, té mantega, que si voleu la podeu substituir per margarina).

La forma de les galetes pot ser la que vulgueu, feu servir els talladors que us vingui de gust. Jo més avall us explico la manera de fer-ho sense talladors. És una manera menys estètica que la dels talladors perquè la forma no és tan perfecta, però és més ràpida i per tant és ideal per quan heu de fer grans quantitats de galetes. Ja veieu a les fotos que el resultat és més rústic però les galetes queden ben maques igualment. El procediment us serveix igual per fer les galetes Príncipe si voleu prescindir dels talladors, o per qualsevol tipus de massa de galeta prou consistent.

INGREDIENTS
de les galetes

• 1 ou
• 80gr cacau pur en pols (sense sucre)
• 320gr farina
• 150gr sucre llustre ("glas")
• 200gr mantega
• 2'5culleradetes d'essència de vainilla
• 1 pessic de sal

del farcit (aproximat, haureu d'acabar d'ajustar)

• 75gr mantega
• 200gr sucre llustre
• 1'5 culleradetes essència de vainilla

PROCEDIMENT

1. Traieu la mantega de la nevera una estoneta abans de començar perquè estigui pomada. Barregeu la mantega tallada a daus amb el sucre amb un robot de cuina o amb les mans.
2. Bateu l’ou i afegiu-lo a la mantega i el sucre, afegiu també l’essència de vainilla. Aneu afegint a poc a poc la farina, el cacau i el pessic de sal i pasteu
3. Quan aconseguiu una massa homogènia i que no s’enganxi, emboliqueu la massa amb paper film i deixeu-la reposar 30 minuts a la nevera
4. Engegueu el forn, si no ho heu fet abans, i pre-escalfeu-lo a 160 graus
5. Dividiu la massa en porcions petites, torneu a pastar i feu cilindres del diàmetre que vulgueu les galetes. Emboliqueu els “xurros” en paper film i poseu-los al congelador. S’han d’endurir prou perquè pugueu tallar les galetes (com qui talla fuet) sense perdre la forma, tampoc us passeu perquè si és massa dur, no hi haurà qui ho talli!
6. Quan estigui prou fred, doncs, traieu una porció del congelador i amb l’ajuda d’un bon ganivet talleu el cilindre aconseguint peces rodones del gruix que vulgueu.
7. Poseu les galetes sobre un paper de forn i enforneu-les uns 10 minuts (depenent de la mida de les galetes). Vigileu de prop el forn, aquestes galetes com que són fosques costa de veure si estan molt o poc fetes si no us hi fixeu bé. 
8. Repetiu l’operació amb les altres porcions de massa (si us n’ha sortit massa, podeu guardar-ne una part al congelador per a properes vegades).
9. Un cop fetes les galetes, mentre refreden feu el farcit. Barregeu la mantega, el sucre i l’essència de vainilla. En aquest cas millor si us ajudeu d’una batedora elèctrica o un robot de cuina, perquè us serà molt més fàcil aconseguir una crema fina. Si us queda poc consistent, afegiu més sucre fins a aconseguir la textura que vulgueu. Si no feu tota la massa, féu menys farcit!
10. Poseu la meitat de les galetes de manera que quedi amunt la part interior (la que tocava a la plata quan la teníeu al forn). Poseu el farcit en una mànega i poseu-ne una mica a sobre de cada galeta (us poso una foto d'aquest procediment aquí sota, en aquest cas feia galetes Príncipe). Tapeu amb l’altra meitat de les galetes i pressioneu una mica. Deixeu reposar una estona, perquè s’enganxi bé, abans de moure les galetes amunt i avall.